“Les seves litografies són estudis de costums que es distingeixen per llur ironia càustica o sagnant, que voreja el sarcasme. Constitueixen el motiu més viu i més despietat que s’ha fet de la comèdia humana. Aquesta s’hi veu representada amb la veritat monumental d’un Balzac o amb l’alè vital i enardit d’un Daumier, i també amb un doll d’inspiració que mai no defalleix i un to implacablement mofeta.
Per poc que examineu les litografies aplegades en aquest volum, comprovareu que l’autor no s’ha divertit ajustant els comptes a uns personatges demacrats, ridículs i llastimosos... Veureu que no ha volgut, precisament, dir-ne quatre de fresques a una època que, malgrat els seus defectes, ell estima sincerament.
(...) Sota uns aspectes ara maliciosos, ara d’entendridora bonhomia, té un temperament de remarcada agudesa satírica. Profundament cristià, s’apiada de les febleses humanes i les explica, tot i exagerant-ne els trets característics, amb el benigne propòsit d’esmenar-les.
Ramon Calsina forma part com un monòlit d’aquest segle XX caòtic i garlaire. Aquestes litografies ens el revelen com l’artista alternativament inquiet i segur, que no és de cap època i alhora de totes.”
Sebastià Gasch. Pròleg de 30 litografies comentades per l’autor, 1956